Crònica 6a etapa: Villafranca Montes de Oca - Atapuerca

Bon dia! 

Seguim! Buen camino!

Avui famílies, hem volgut captar un moment essencial  de cada un dels vostres fills-es, un moment especial i de testimoniatge del que representa fer el camino. Tot un regal de diumenge! 

I aquest, és un regal per als pares de les pergrines acompanyants. L'altra peregrina no la veieu perquè feia la foto i també perquè no fa servir tovallola per eixugar-se el cabell, però s'ha dutxat eh!

Bona nit famílies!

Com ja heu pogut comprovar, darrerament no arriben les cròniques de cada etapa i us explicaré perquè.

Tot i que el temps els respecta durant el trajecte de cada etapa, a l’arribar a l'alberg tot es complica doncs comença a ploure i fa sol a intervals curts de temps. Les estones que no plou poden sortir a comprar, dutxar-se, cuinar, bugaderia… tota aquella intendència que quan plou és complica de fer perquè a tots els peregrins els passa el mateix i llavors hi ha col·lapse.

Amb tot, l’Eugènia, l’Olga i la Rocío, comenten que estan molt contentes de com està anant el camino malgrat les inclemències del temps. Em diuen que els vostres fills caminen de valent, que estan molt motivats i especialment feliços i molt contents de l’experiència. Em comenten que els ha fet molta gràcia trobar uns peregrins de Manresa i també, que avui convidaran a sopar unes noies d’Austràlia que no han tingut la mateixa previsió que ells (van comprar el menjar de diumenge ahir, per si avui ho trobaven tot tancat). El menú que els han oferit és arròs tres delícies però de moment, encara no s’han presentat... Pot ser no s’han entès?

També em comenten que tot i que en aquests moments està plovent, els vostres fills s’han posat les capelines i van voltant per tot el poble a la recerca dels segells per timbrar la seva credencial. Això no ho perdonen i tan els fa el temps que faci!

Em demanen que us demani disculpes si els vostres fills no escriuen la crònica diària però asseguren que de números en fan molts!, moltíssims! com també d’altres aprenentatges. No necessàriament el que millor aprenen, el que els queda per sempre com a base acadèmica o com a valor, ho han après a les aules. Sovint una experiència personal viscuda amb intensitat com la del camino, és més efectiva que la teoria.  Les etapes que han fet i les que els queden, els ha reforçat no tan sols la condició física, sinó que també, entre d'altres coses, els valors de l'esforç, l'amistat, la companyonia i el treball en equip. Tot un pelegrinatge cap als valors de la bona convivència! Emocionant, oi?

L’etapa de demà, si el temps els acompanya, tindran un dia d’allò més lúdic a Cardeñuela de Riopico doncs es podran fer un bany a la piscina de l’alberg.

El dimarts arriben a Burgos on tenen previst embriagar-se de cultura al Museo de la Evolución Humana. També hi haurà un sopar en un restaurant per celebrar el final d’etapa.

Crec que no em deixo res més que comentar-vos! A partir d’aquí, us aniré relatant la crònica d’aquesta apassionant experiència, a través d’imatges i vídeos.

Seguim!

Abraçada,

Roser