FINAL DE LA PRIMERA PART DEL BLOG.

Ara sí !  ha arribat l’hora de que aquest blog sigui la veu dels vostres fills. Acaba aquí la primera part del blog, per donar inici al nus de la història .

 Avui dia d’espera a que ja sigui demà ,comencem un darrer escrit d’agraïment , reconeixement i ....

Comencem pel ......

Missatge especial i molt seriós per l’Aina, l’Oriol, el Jacob, la  Susana,  la Chayma, el Lau, el Farai i l’Albert: vosaltres ja heu fet el camino, acomiadeu els vostres germans  com un dia ells us van acomiadar a vosaltres, convençuts de que fèieu unes colònies molt especials. Expectants al blog   No els traieu mèrit. Sigueu sincers amb vosaltres ( recordeu que....molts de vosaltres jo també hi era ....i en d’altres jo també sabia....)  Valoreu l’esforç que faran, exactament igual que el que vau fer vosaltres en el seu moment, permeteu-los aquest protagonisme, tant en els darrers preparatius, mentre mireu el blog i reconeixeu situacions . I, quan sigui el moment ,  rebeu-los com ells un dia us van rebre a vosaltres, orgullosos de la gran proesa aconseguida. Escolteu-los i compartiu records i experiències. 

A l’igual recordem al Kiko i a la Montse, pares de futurs peregrins, i ex-acompanyants , que no els anticipeu massa, que els deixeu viure l’experiència en les mateixes condicions que la resta dels companys. Que puguin tenir l’oportunitat de valorar decisions, de viure incerteses.... que no hagin de fer l’esforç d’intentar recordar algun consell que a ben segur ja estarà fora de context, perquè mai es donen dos situacions idèntiques .

Seguim pel reconeixement:

A  bon segur que hi haurà una bona colleta de mestres i pares que seguiran el blog reconeixent i recordant  cada escenari, situació , paisatge,... aquí faig esment especial a la Fina i a la Conxita; a l’Enric ,la Rosa, la Roser , la Marissi i el Xavi. I una bona colleta de pares als que des de l’escola agraïm la difusió que fan de la seva experiència, gràcies a ells anem tenint “bossa” de pares voluntaris per properes promocions. El Dani, l’Isaac, la Rakel, el Kiko i la Montse .

Els agraïments:

Agrair al grup de mestres que queden a l’escola expectants del camino, els que pensen que un any el faran, els que s’ho rumien  i els que saben que aviat, aviat i aviat ..... sentirem el vostre acompanyament des de la distància.

Agraïment especial per la Roser de CM que serà qui gestionarà el blog des de Manresa, no l’atabaleu ella dependrà dels nostres enviaments .

Gràcies a les famílies per la confiança dipositada, mirarem d’estar a l’alçada de les expectatives. Gràcies també , per aquest aprendre conjunt  de confiar plenament en els vostres fills, de fer-los responsables de les informacions que us van transmetent. Creieu-me que de vegades no és fàcil poder-nos sostenir, però, sabeu que es una aposta de l’escola i  entre tots ho fem possible i els beneficiats d’aquest aprendre són els vostres fills. És aquest un gran aprenentatge i  que només és possible i  podem fer a tres bandes.

Gràcies a les delegades que estan al cas , mediant perquè tothom estigui informat. Des d’aquí us dic que a partir d’ara elles ja no tindran més informació. Ara tots tindreu la mateixa. Els hi donem descans fins el darrer dia que us informaran de l’hora d’arribada.

Gràcies als avis, àvies, yayos, abuelos tiets i fins i tot algun veí que es posa les mans al cap quan els hi expliqueu aquestes colònies. La millor manera que s’entengui és que segueixin el blog. Es quedaran més tranquils ,no patiran i se n’adonaran com de grans us heu fet. Poseu-los l’adreça en el mòbil, en l’ordinador o la tablet , a ben segur us ho agrairan. 

S’ha fet una mica llarg, però ja acabem amb el traspàs de la il·lusió dels nostres acompanyants: l’Olga i la Rocio .

L’Olga, testimoni del primer pas per l’escola dels vostres fills , que passa de l’acompanyament pels “caminos “ de l’escola  ...quin ambient havien decidit anar..... les sortides setmanals a la casa de la Culla....les sortides en bus a la platja o a la neu o  .... a aquest altra, que sens dubte, és conseqüència directa de la feina feta anteriorment i continuada per la comunitat de mitjans.

La Rocio , mare de la Coral de C.G , que des del primer camino ja ens va dir que un any el faria. Ara ha estat el moment de poder compaginar la seva logística familiar i professional. L’any ha arribat i ens manifesta que li ve molt de gust compartir aquesta experiència.

I com no ! als protagonistes reals, autèntics i veritables, que ara deuen tenir el cap ple dels possibles, de la imaginació i de les incerteses , de consells d’uns i d’altres .

Acabem amb una forta abraçada als quatre companys que es queden. Es queden per dos motius ben diferents i que hem de respectar. A bon segur us anomenarem sovint perquè us trobarem a faltar i imaginarem possibles reaccions vostres davant de situacions. I de la mateixa manera, vosaltres mirant el blog, podreu entendre més i imaginar exactament el què. Serà aquest punt de coneixença el que ens mantindrà units aquests dies. 

Que la força i la màgia del camí ens acompanyi.!!!!!

Una forta abraçada per tots els agents implicats : mestres, famílies i alumnes

Eugènia.